L’arquitecte i pintor Claudi Martínez, amb la present exposició de pintures, demostra de nou les estretes relacions que hi ha entre arquitectura i art en general.
D’aquesta manera, juntament amb arquitectes – poetes i arquitectes – escriptors, força abundants a Catalunya, es converteix en una demostració espontània de la tesi defensada pel filósof francès Gerard Genette.
Aquest, al seu últim llibre sobre l’obra d’art, situa l’arquitectura entre les arts “ideals” (l’escriptura i la música) i les arts “materials” (la pintura i l’escultura).
La pintura de Claudi Martínez expressa, per si mateixa, aquesta difícil i complexa situació de l’arquitectura. Com el pintor i professor d’arquitectura Robert Slutzky, Claudi Martínez intenta definir , des de la materialitat de la pintura, la capacitat fenomenològica de la difusió dialèctica dels colors a través de les seves virtuals i conceptuals fronteres geomètriques.
D’aquesta manera i alhora, trencar amb una modernitat rígida que pretenia reduir a un cubisme ortodox qualsevol avantguarda. Les contaminacions figuratives d’aquest traspàs alquímic de fronteres és un fenomen crucial de les arts materials : els ulls i la ment de l’observador es revifen amb somnis medievals de foc , aigua , vent o terra . El cos es col·loca en la difícil situació de mantenir els peus en la geometria i la ment en l’aire confús de l’informalisme . Des d’aquesta incòmoda situació de semienterrament , de semitomba , el món mai és allò que ha estat. Aquest és un bon servei que ens ofereix la bona pintura .
Josep Muntañola Thornberg
Catedràtic de Projectes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona
